sentimientos

El Centre d´Activitats… s’ha trasladat…

El 13 d’abril del 2021, el Centre d’Activitats, gestionat per Nova Opció, Associació de Dany Cerebral Adquirit de València, s’ha trasladat a les instal·lacions cedides per la Fundació Per Amor a l’Art. Davant aquest canvi, els hem preguntat com han gestionat el citat canvi, i a continuació us contem el que ens han traslladat:

Que el canvi ha sigut positiu atès que el Centre actual ofereix més possibilitats, perquè les infraestructures són molt més àmplies, més noves, la qualitat és molt superior, així com els espais, i la llum (natural), les condicions de temperatura també han millorat de manera considerable, per la qual cosa el canvi els sembla molt positiu.

És cert que el Centre anterior estava en ple centre de la ciutat de València, i l’ambient era molt viu, però això és l’única cosa que els podia agradar més, perquè refereixen que la veritat és que actualment estan molt millor, “hem eixit guanyant”.

I el que més els agrada del Centre actual, com hem dit anteriorment, és la llum natural, la tranquil·litat que aporten aquestes instal·lacions, les qualitats de la infraestructura, l’accessibilitat i les possibilitats que ofereix.

Tagged

Confinament d’una persona amb DCA

Des del tretze de març, hem afegit al nostre vocabulari, unes quantes paraules noves que quedaran per sempre: pandèmia, confinament, desescalada, Covid… paraules comunes en qualsevol conversa.

Ens hem vist obligats/des a viure una forma de vida desconeguda fins ara, que ha canviat per complet els hàbits als quals estàvem acostumats/des.

La llibertat se’ns va veure feta fallida en tots els aspectes, no podíem eixir quan volíem, cal eixir amb màscara, no podíem anar a veure un partit de futbol… ni anar a l’hospital a veure a un/a nounat… en fi, un panorama quasi de ciència-ficció.

He de dir, que participar als tallers de l’Associació de la que forme part: Nueva Opción, i els seus taller, m’ha fet seguir un programa i estar ocupat en temps de pandèmia.

Que feia al confinament?

Cada dia en alçar-me preparava el meu desdejuni, molt primerenc com de costum, esperant que arribarà l’hora de començar la jornada, (els tallers) que per a mi s’havia convertit com si d’un treball es tractarà.

Poc espavilat encara, connectava la televisió i carregava la tauleta i el mòbil, mentre em feia un bon cafè.

Esperant l’hora de la primera connexió amb el primer taller, començava l’activitat, per una sessió d’exercici físic guiat per un professional.

Després començava un xicotet però molt interessant taller que durava fins a l’hora de l’esmorzar.

Encara em quedava una mica de temps per a descansar i llegir, després de menjar, pintava, em culturitzava, arreglava una mica la casa… i havent dinat, em podia permetre dormir una estona.

El confinament m’ha permès tornar a trobar-me amb una part del meu tresor, (els meus amics que mantinc des de la infància, amb els quals em senc igual que l’altra part del tresor, la meua meravellosa família).

Tornar a dedicar-me a alguns entreteniments que tenia abandonats, (cultivar, restaurar, pintar, i elaborar les manualitats que els professionals m’anaven proposant).

Encara que puga semblar tot negatiu, el confinament, desgraciadament, m’ha regalat el temps que necessitava per a tornar a estar amb mi mateix i al costat dels meus, valorant tant el que tinc dins de casa com en l’Associació a la qual acudisc des que el Dany Cerebral Adquirit va vindre a veure’m.

Tagged

Poema referent als animals i la il·lusió

ERA XICOTETA I MOLT AMANT DELS ANIMALS SOBRETOT DE GATETS, SEMPRE N’HE VOLIA UN, PERÒ MÓN PARE NO ERA DEL MATEIX PARER I AIXÒ QUE MA MARE LI DEIA, REGALAR-LI UN A LA XIQUETA.

MÓN PARE PRESIONAT, EN FEIA LA PROMESA DE QUÉ A LA SETMANA QUE VE ANIREM A UNA CASA PROTECTORA D’ANIMALS I AGARRAREM UN, PASSAVEN ELS DIES I LES SETMANES I RES DEL GATET.

UN DIA, MA MARE EN DIU QUE L’ACOMPANYARA AL SUPERMERCAT DE GANDIA, EN EL VIATGE VAM PASSA PER BENICOLET ON HI HA UNA PROTECTORA D’ANIMALS I VAIG DIR, MARE AL TORNAR PODRÍEM ENTRAR A VORER ELS GATETS? I ELLA AMB CARA DE NO ESTAR MOLT SEGURA, VA DIR QUE BÉ.

VAM COMPRAR I AL TORNAR CUASI ENS PASSEM BENICOLET, LI VAIG FER MEMÒRIA I EN NOMÉS ENTRAR, QUANS DE GATETS MARE, JO VULL UN, VULL UN, I ELLA EN DIU, EN VINGUT A VORER, TANT SOL A VORER, PERÒ HI HAVIA UNA DE DOS COLORS QUE LI VA FER GRÀCIA, ERA BLANQUINEGRA, LA XICA LI PREGUNTA, LA VOL? NO, NOOO, VA DIR I DE SEGUIT VAIG ENTRAR AL DRAP, SÍ MARE, SÍ, VA, PER FI… I CLAR, LA VAIG CONVÈNCER PERÒ VA POSAR LA CONDICIÓ DE QUE ENS LA PORTAREN A CASA, ENS VAN DIR QUE SÍ, PERÒ A LA SETMANA SEGÜENT QUÈ ESTA NO PODIEN, I AIXÍ VAM QUEDAR.

BÉ, APLEGA EL CAP DE SETMANA I JO ESTAVA NERVIOSA, PENSANT AMB LA GATETA I MÓN PARE S’EN ADONA I EN PREGUNTA, QUÈ ÉL PASSA? RES, ESTIC PENSANT EN LO BONIC QUE SERÍA TINDRE UN GATET O GATETA, REDÉU, VA DIR, ESTA VESPRADA ANIREM, PERÒ NO LI DIGUES RES A TA MARE.

DESPRÉS DE DINAR MÓN PARE DIU, MON ANEM LA XICA I JO, M’AGRADA LO DE XICA, EN FA MÉS GRAN, ENS ANEM UNA ESTONETA AL BANCAL, MOLT BÉ, VA DIR MA MARE, FINS DESPRÉS.

AL PUJAR A LA FURGONETA EN DIU, ANIREM A BENICOLET, OSTRAS, VAIG PENSAR, PERÒ VAIG CALLAR.

AL ENTRAR VAIG VORER QUE NO ERA LA MATEIXA XICA, ENS VA MOSTRAR UNS GATETS I JO ESCOLLÍ UNA ATIGRESADA QUÈ ERA MOLT JOGUINA, DESPRÉS MÓN PARE VA DIR QUE EL DILLUNS TORNARIA AMB UNA GÀBIA A PER ELLA.

EIXE DIA A MITANT MATÍ VA VINDRE LA FURGONETA DE LA PROTECTORA I VA PORTAR LA BLANQUINEGRA, A MIGDIA MON PARE AMB LA ATIGRESADA, QUE ÉS VA ENFAFAR UN POC A PRINCIPI AL VORER DOS, PERÒ DESPRÉS LI VA PASSA I VA DIR QUE TENIA QUATRE GATETES.

EN VA AGRADAR MOLT QUÈ A MA MARE I A MÍ EN DIGUERA GATETES, PER QUÈ ELLES SÓN MOLT INTEL·LIGENTS I CARINYOSES, AH, I TAMBÉ MOLT ASEAES.

Mª AMPARO I LES GATETES

GDB

Tagged

Escrito sobre la Libertad

La libertad, según palabras de un usuario del Centro de Día Nueva Opción II.

 

Hay una palabra en el diccionario que a simple vista parece simple, pero quizás es la más completa y deseada, anhelada con tesón por la ciudadanía: la libertad.

Como el ave que escapo de su prisión, como el viento, como el mar…

¿Alguna vez os habéis parado a pensar, en el tesoro que acumulan las personas que la pueden disfrutar?

Por desgracia, hoy en día, aún hay personas que la tienen lejana, países donde no existe democracia y aún no la pueden disfrutar, saborear, como el preso que la echa de menos cada día al despertar.

La libertad es capaz de hacer feliz a quienes de ella están privados/as, a las personas que se sienten amadas, a las que sonríen, a quienes pueden ver las maravillas que nos rodean… toda la ciudadanía se la merece.

Libertad para ir donde estimes, para amar a quien desees y de no sentirse extraño/a cuando la pongas en práctica. Libertad para ser uno/a mismo/a.

Tagged

Poema al Ictus

Poema al ICTUS, escrito por un usuario del Centro de Actividades II (Xàtiva) de Nueva Opción

 

UN DIA VAIG TINDRE UN CONTRATEMPS,

QUÈ EN CANVIA LA VIDA,

LA MANERA DE PENSAR I D’ESTIMAR,

DE MIRAR ELS COLORS DEL DIA A DIA,

DESPERTAR-ME AL ALBA, AMB EL SOROLL DE LES ORONETES,

DE VORER MÉS ENLLÀ DELS ULLS,

FINS APLEGA AL COR D’UNA PERSONA,

GRÀCIES ICTUS.

 

Germà.

Tagged

Reflexiones positivas de la situación provocada por la Covid-19

Reflexiones positivas de la situación provocada por la pandemia de la Covid-19 por parte de las personas usuarias del Centro de Día Nueva Opción II.

La crisis derivada de la pandemia de la COVID-19 ha conllevado importantes obstáculos para este colectivo, personas con Daño Cerebral Adquirido, dificultando sus procesos de inclusión y de mejora del bienestar, al tener que respetar las medidas y planes de actuación establecidos por la Vicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas. Entre las dificultades, cabe destacar el aislamiento físico y social provocado por el confinamiento y las restricciones de movilidad, que ha conllevado la disminución de relaciones sociales y la pérdida de las rutinas de las actividades de la vida diaria, entre ellas, la asistencia diaria de las 20 personas usuarias, al Centro de Día. Ello puede representar un retroceso en sus procesos para fomentar su autonomía personal y un detrimento para su estabilidad emocional. En definitiva, ha supuesto un aumento de la vulnerabilidad, que debe abordarse en muchos casos desde una perspectiva interseccional (discapacidad, género, edad, situación socioeconómica, identidad cultural, etc).

La realidad a la que nos enfrentamos puede (y de hecho provoca) sentimientos negativos, tales como incertidumbre, ansiedad, miedo, desconcierto, impotencia…etc, pero hemos querido dedicar un tiempo a reflexionar entre todos y todas, sobre aspectos positivos, que esta situación impuesta también nos está generando. Entre los aspectos positivos queremos destacar:

  • Pasar más tiempo con nuestro núcleo de convivencia, reconocernos, hacer actividades juntos/as que antes por falta de tiempo o diferencias de ritmos no podíamos hacer, reforzando nuestras relaciones.
  • Descubrir nuevas aficiones: manualidades, pintura, lectura, escritura…etc.
  • Tener tiempo para reflexionar sobre nuestra vida y sobre nosotros/as mismos/as.
  • Poder disfrutar de actividades para las que antes no disponíamos de tiempo, como hacer deporte, iniciarse en nuestras disciplinas deportivas, volver a cocinar, retomar estudios, ver series que teníamos incompletas, etc.
  • Aprender a adaptarnos a nuevas situaciones.
  • Pasar más tiempo con nuestras mascotas y disfrutar del tiempo juntos/as.
  • Descubrir las posibilidades que las nuevas tecnologías aportan: retomar contacto con antiguas amistades, sentir cerca a nuestras personas significativas, hacer actividades del Centro de Día de forma on-line, mantener el contacto con las personas usuarias del centro y con el equipo profesional, estar informados/as constantemente.
  • Valorar los pequeños detalles de día a día que antes dábamos por seguros.
  • Ser conscientes de nuestra vulnerabilidad y aceptarla.
  • Obligarnos a escucharnos y buscar cómo responder a nuestras necesidades e intereses.

 

Como conclusión, queremos destacar que la situación es la que es y no podemos modificarla, pero sí podemos modificar la forma en que nos enfrentamos a ella y cómo gestionamos los sentimientos que percibimos.

Tagged